FiloBlog: Adolfo Bonilla i San Martín.

Adolfo Bonilla i San Martín va néixer a Madrid, Espanya al 1875 i va morir el 17 de gener de 1926.

Va ser un filòleg, filòsof i crític espanyol.

El seu pare, Saturnino Bonilla Sevilla, era comandant de Cavalleria, la seva mare, Patrocini Sant Martí Arrieta, neboda del compositor Emilio Arrietat. Com el seu pare va ser destinat a la Manxa, va estudiar el batxillerat a l'Institut de Ciudad Real, de manera que ja va ser aficionant a les obres de Cervantes. Va estudiar dues carreres, Dret i Filosofia i Lletres, a la Universitat Central (l'actual Universitat Complutense de Madrid). Al 1896, amb només 21 anys, es va doctorar en Dret i en Filosofia amb tesi sobre Teoria i concepte del Dret i Lluís Vives i els seus tres llibres De anima et vita. El 1898 era ja secretari primer de la Secció de Ciències Morals i Polítiques de l'Ateneu de Madrid, en la Escola d'Estudis Superiors treballar. Va traduir la Història de la Literatura Espanyola des dels orígens fins l'any 1900.

Catedràtic de Dret i Filosofia, va ser un dels més prestigiosos deixebles de Marcelino Menéndez Pelayo, amb qui va intercanviar un interessant ''Epistolari''. La seva activitat literària, molt abundant i diversa, es va dirigir essencialment en dos sentits: edicions crítiques i estudis de textos clàssics, i Història de la Filosofia. La seva obra filosòfica va ser eminentment històrica i crítica. Entre els llibres d'aquesta índole destaquen els seus estudis sobre Joan Lluís Vives (Lluís Vives i la filosofia del Renaixement (1903) i Erasme a Espanya (en Revue Hispanique, XVII), El mite de Psyquis (1908) i la Història de la Filosofia espanyola , de la qual no va arribar a publicar sinó els dos primers toms, que abasten els períodes primitius, hispanorromano, visigòtic i hispanohebraico fins al segle XII.