I SI HO DESCOBREIXES?

Suposo que un cop descobreixes un ''mite'', els altres es van descobrint per escala. Comences a deixar de ser tan crèdul i comences a desconfiar; a preguntar-te el perquè, a tenir esperit crític. Tens sentiments contradictoris: per una part, estàs enfadat amb qui t'ha enganyat, però aleshores també estàs agraït amb aquest o aquests, perquè tot el que ha fet, ho ha fet per tu.

A més a més, encara ets un nen quan ho descobreixes, un nen inmadur que encara no comprèn el que està bé i el que està malament. Ets una criatura que no pensa: <<M'han enganyat!>>. Sinó que l'únic en el que penses són en els regals i altres foteses materials sense la més mínima importància.

En la meva opninió, no es tracta de pensar que estem 'enganyant' els nens, sinó que els hi estem donant bocins de felicitat 'especials' i que ells es diverteixen, inclòs quan ho descobreixen! I tens per segur que quan aquest nen o nena creixi i es fagi gran, seguirà amb aquesta tradició, sigui quina sigui la que ell va tenir: ''caga tió'', ''reis mags'', ''pare noel'', ''sant Nicolau''...

Jo trobo que està molt bé, i no és, com diuen altres persones, que els estiguem ensenyant a dir mentides des de nens. El que penso és que els ensenyem a divertir-se i a aconseguir que altres es diverteixin deixan volar la imaginació.


preguntesenseresposta - Joana Lleonart Sabio